A TRENC D'ALBA
A trenc de l'alba ho vaig copsar:
M'havia acabat d'enamorar
El bàtec de la vida renovada
En l'ambient vaig sentir polsar
El vent bufava amb justa intensitat
Fresc i net com un nadó tot just canviat
La llum creuava les teulades
On els ocells piulaven excitats
Encara avui passats tants anys
Recorde bé aquell arravatament
La convulsió de l'esperança
Que em dominava el cos completament
En aquell matí primaveral
Cap dels dos podíem albirar
Que els pares t'advertirien
Contra el nostre amor interpolar
Que la mort s'imposa cada dia
Encara que els cadàvers els fem ocultar
I entre anades i tornades
Aquella flama nostra es va apagar
Però encara avui passats tants anys
Recorde bé aquell arravatament
La convulsió de l'esperança
Que em dominava el cos completament
El tacte de la teua pell dolça
Com el pa acabat de coure
El goig d'aquella certa veritat
Que cada primavera torne a reviure