DIMONIS PUGEN

Tot és pols que s'endu el vent

quan desapareixem

Quan el final es prop deixem darrere un munt de fem

Tu te'n recordes com solíem seure i observar

Vivíem sense preocupar-nos

Fins que es va complicar

 

Dimonis pugen

Des de l'infern

Pugen i t'emboliquen

Si no estàs ben despert

 

L'home que abandonà els seu somnis

Ara es veu condemnat

Mira endarrere amb amargor

I no troba qui culpar

Moltes vegades no s'hi sap

Com eixir endavant

Però tindre llàstima d'un mateix

És un petit pecat

 

Dimonis pugen

Des de l'infern

Pugen i t'emboliquen

Si no estàs ben despert

 

Dimonis que et compliquen cada invent

Són milers i es multipliquen com la gent

Et posaran a prova els condemnats

En el moment menys esperat

 

Tu te'n recordes com solíem seure i observar

Vivíem sense preocupar-nos

Fins que es va complicar

 

Dimonis pugen

Des de l'infern

Pugen i t'emboliquen

Si no estàs ben despert