CAROLINA DINS D'UN POU

carolina és a dins d'un pou

la foscor i les ombres li cauen a sobre

com un vel tou

ella mira cap a la llum

que només alguns dies arriba

i li permet de veure el fum

dins d'ella crema una foguera

amb la flama minvant

la seua ànima es queda freda

cada nou instant

nosaltres la mirem

sentint que no hi podem fer res

ens mosseguem les ungles

desitjant poder fer més

carolina és a dins d'un pou

és la meua cosina d'estius

sense horaris ni obligacions

quan tots dos érem arbres nous

amb passions que esclataven

com flors en les rames dels tendres cors

ara la mire des de lluny

mentre allargue les mans

però les puntes dels meus dits

són barques naufragant

voldries fer un crit

per despertar-la del malson

però ella només sent veus

que ja no són part d'aquest món

si veus algú que estimes

intentant el salt mortal

ballant sobre la corda fluixa

sense casc ni pal

entén que cap camí es queda per trepitjar

que som poc més que fulles

que el vent fa arrossegar