FONT SERENA DE LA LLIBERTAT

(«la llibertat» –1 i 2– de vicent andrés estellés)

a les nits escoltàvem entre el foc passes cansades passes de cristall

al matí miràvem la finestra

oh font llunyana de la llibertat

pujava el foc en llargues flames

flames d'amor i d'ansietat

ens cremava la sang i ficàvem a les flames les pobres mans

cantaven els obrers dalt dels andamis semblava un colomer el dia blanc

venien plomes navegant lleugeres

oh font segura de la llibertat

rebotava el pa a les paneres i cantava la claredat

com l'aigua del poal corrien

mans de la solidaritat

el dia era com un vers senzill el vent estava ple de davantals

enllestia la dona l'amanida

oh font senzilla de la llibertat

com una parra prosperaven

els sentiments de dignitat

i la sang rebentava els cànters de popular seguretat

dessota l'or multiplicat del dia

creixen himnes com apostolats

com homes com treballadors colzes

oh font augusta de la llibertat

avançaven les hores

duien el pas lleuger i compassat

alegrement els saludaven

des dels ports i des dels terrats

cantava el dia com un vers senzill

el recorria una aigua popular

flotaven illes de corbelles punys

oh font alegre de la llibertat

desencaixades les finestres

els balcons volien cantar

oh llum clara i sense cadenes

dia del signe rescatat

enamoradament enamorada

la vida que pujava com el pa

il · luminant els llits i l'alegria

oh font tranquil · la de la llibertat

bastien edificis feien mobles

treballaven la fusta de la pau

les aloses covaven entre versos

oh font serena de la llibertat