LLAVOR VOLADORA

les ones t'arrossegaren

sobre un mar blau i gentil

a una platja que aleshores

era un verger tranquil

amb vent de llevant volares

cap a terres més endins

fins que un dia t'aturares

entre tarongers i pins

les arrels són com les mares

busquen terra per instint

les teues allà s'hi clavaren

un impuls ben imprevist

avui que t'has tornat ja flor

saps que vas ser llavor

d'un arbre lluny d'aquí

quan sents la nostàlgia del temps

quan mires i no entens

que hòsties fas ací

tu vas viure la infantesa

talment com tothom la viu

ignorant que allò era la vida

que després només s'hi sobreviu

però com que havies de créixer

ho vas fer sense remei

et va costar reconéixer

el ver color de la teua pell

avui que t'has tornat ja flor

saps que vas ser llavor

d'un arbre lluny d'aquí

quan sents la nostàlgia del temps

quan mires i no entens

que hòsties fas ací

avui que saps el teu destí

saps que vas ser llavor

d'un arbre lluny d'aquí

quan sents la nostàlgia del temps

quan mires i no entens

que hòsties fas ací