SORTIR GEGANTS (Catalá)
 
SALIR GIGANTES (Castellano)

No sóc qui
Per a mostrar
Quina senda has d’agafar

Respire el mateix aire i sé
Que només sóc un ésser mortal
També tinc por a fracassar
I amb les paraules no saber expressar bé
Què sent

Però si et puc ajudar
Voldria oferir-te una mà
O una abraçada de tot cor
Com a refugi ancestral
Del fred i la fragilitat
Del fet existencial acumulat

Sí, vull ser l’amic i la pau
Donar-te el calor que ara et cal
Sentir en silenci i no dubtar
A compartir el que et fa mal si et plau

Després dels dies simulats
De poses i de vanitats
Més enllà de la persona
Que ens hem hagut d’inventar
Ni màscares ni disfresses valen
Per a enfrontar la humil humanitat

Sí, vull ser l’amic i la pau
Donar-te el calor que ara et cal
Sentir en silenci i no dubtar
A compartir el que et fa mal si et plau
I alleugerir la càrrega brutal
Alliberar dimonis engaviats
Emprar-li al temps un moment congelat
Posar llum on hi havia obscuritat
Tallar cadenes I sortir
Sortir gegants

No soy quién para mostrarte
Cual es la senda
Respiro el mismo aire y se
Que sólo soy un ser mortal
También temo fracasar
Y con las palabras no saber expresar bién
Que siento

Pero si te puedo ayudar
Quisiera ofrecerte una mano
O un abrazo de todo corazón
Como refugio ancestral
Del frio y de la fragilidad
Del hecho existencial acumulado

Sí, quiero ser el amigo y la paz
Darte el calor que ahora necesitas
Sentir en silencio y no dudar
En compartir lo que duele si así lo quieres

Después de los dias simulados
De poses y de vanidades
Más allá de la persona
Que no hemos tenido que inventar
Ni máscaras ni disfraces valen
Para enfrentarse a la humilde humanidad

Sí quiero ser el amigo y la paz
Darte el calor que ahora necesitas
Sentir en silencio y no dudar
En compartir lo que te duele si así lo quieres
aligerar la carga brutal
liberar demonios enjaulados
tomar prestado un momento congelado
poner luz donde habia oscuridad
cortar cadenas y salir gigantes