QUAN ES FA DE NIT
 

CUANDO SE HACE LA NOCHE

La vaig veure baixar pel mig del carrer
Ja estava a la vora de perdre l’alé
La roba esgarrada la vista perduda i absent

La pluja xopava el seu tintat cabell
El rimel embrutava el seu rostre vell
Vestia les joies barates què li regalà ell

Ai! On t’amagaràs hui?
Totes les portes es tanquen quan es fa de nit

Aquella dona derrotada
Enganxada i maltractada
Vivia una vida que odiava que no podia evadir

De sobte es va detenir front a mi
Tenia un aspecte patètic i humit
La seua cara mostrava les cicatrius del destí

Ai! On t’amagaràs hui?
Totes les portes es tanquen quan es fa de nit

 

la vi bajar por el centro de la calle
ya estaba a punto de perder el aliento
la ropa rasgada, la vista perdida y ausente

la lluvia empapaba su  cabello teñido
el rimel ensuciaba su rostro viejo
llevaba las joyas baratas que le regaló él

ai! donde te esconderás hoy
todas las puertas se cierran cuando se hace la noche

aquella mujer derrotada
enganchada y maltratada
vivía una vida que odiaba
que no podía evadir

de pronto se detuvo frente a mi
tenía un aspecto patético y húmedo
su cara mostraba las cicatrices del destino

ai! donde te esconderás hoy
todas las puertas se cierran cuando se hace la noche