A CA LA ROSA

 
EN CASA DE ROSA

a ca la Rosa
dines i sopes
la porta sempre és oberta al viatger

herbasana i farigola
a la balconada creixen quasi sense voler

què dolç és ser acollit
quan voles ben lluny del teu niu
que et donen refugi siga hivern o estiu

a ca la Rosa
llençols i llibres
tot el que necessites als peus del Montjuic

la gent del barri
els bars i les tendes
tot esdevé familiar a poc d’estar allí

és tan reconfortant saber
que mai no et deixen al carrer
encara que no hi ha gaire lloc
i dones quefer

si quan viatges
mai no te’n manca
de gent hospitalària que t’obri camí

aleshores
potser entengues
que ser hospitalari és tan humà com el vi

què dolç és ser acollit
quan voles ben lluny del teu niu
que et donen refugi
siga hivern o estiu

a ca la Rosa
i a tantes altres

hem d’estar sempre agraïts
 

En casa de Rosa
Comes y cenas
La puerta  siempre está abierta al viajero

Hierbabuena y albahaca
En el balcón crecen casi sin querer

Que dulce es ser acogido
Cuando vuelas lejos de tu nido
Y que te den refugio
Sea invierno o verano

En casa de Rosa
Sábanas y libros
Todo lo que necesitas
A los pies del Monjuic

La gente del barrio
Los bares y las tiendas
Todo se hace familiar
A poco de estar allí

Es tan reconfortante saber
Que nunca te dejan en la calle
Aunque no hay demasiado espacio
Y des quehacer

Si cuando viajas
Nunca te falta
Gente hospitalaria que te abre camino

Entonces tal vez  entiendas
Que ser hospitalario es tan humano como el vino

Que dulce ser acogido
Cuando vuelas lejos de tu nido
Y que te den refugio
Sea invierno o verano

A la casa de Rosa
Y a muchas otras hemos de estar agradecidos